HISTÒRIA D'UN REI VELL QUE TENIA EL NAS VERMELL
L'autor del llibre és Josep L. Pitarch, l'il·lustrador és Roger Pitarch. L'editorial del llibre és Bromera i la colecció a la que pertany és MICALET TEATRE.
L'any de la primera edició va ser a 1996 i l'any de la segona edició va ser a 1999.
El llibre té seixanta-vuit pàgines. L'edat adequada per a aquest llibre és nou anys.
La meua valoració crítica del llibre després de fer l'anàlisi, és que el llibre no és adequat al cent per cent. El califique de REGULAR.
El llibre no en té tot mal, n'hi han aspectes que m'han paregut adequats i altres aspectes que m'han paregut inadequats. Per això el califique així.
En primer lloc, el llibre conta la història d'un rei que vol casar la seua filla amb el pretendent que li porte el millor vi.
No és un llibre adequat, ja que la ideologia que transmet són valors conservadors i tradicionals. No és un tema innovador ni ofereix diferents perspectives. Pense que aquest tema no interessa al lector. El que necessiten els xiquets són llibres amb temes que inciten a la reflexió. A l'edat de nou anys, els xiquets demanen temes més interessants i que tinguen valors de la societat actual.
En segon lloc, aquest llibre de teatre, està escrit en versos, es a dir, està barrejant teatre amb poesia. Pense que en aquestes edats, els xiquets haurien d'estudiar teatre i poesia per separat, i no fer-les una barretja de temes.
També hi apareixen noms de pobles valencians i gentilicis. Aquest fet pot fer que el xiquet no sapiga d'on provenen eixes paraules. Per tant, hi ha que saber geografia valenciana per a entendre alguns mots del text.
El fet que en les últimes pàgines hi haja una graella on aparega tres columnes segons el poble, la comarca i el gentilici, facilita més les coses al xiquet. Però de totes maneres si no es treballa aquest aspect amb el xiquet, li costarà entendre el text.
En tercer lloc, té una estructura coherent, estructurat en escenes. En total hi han onze escenes les quals estan molt bé estructurades. Aquest si que és un aspecte bo del llibre.
El final no és convincent, perquè la filla del rei es casa amb un trobador que el mateix dia que el coneix, s'enamora i vol casar-se amb ell de seguida. Pense que és el típic final dels contes tradicionals de princeses, així que és molt previsible.
En quart lloc, el narrador està en tercera persona i és un narrador observador. El lector no s'identifica amb ell.
Els personatges són plans. Hi ha el rei, un bufó, la filla del rei, els pretendents i el trobador. Tots són personatges estereotipats: el rei vol casar la seua filla per a que algú s'ocupe d'ella. Aquest fet hem recorda a la pel·lícula d' Aladdin, quan el pare de Jasmín li està trobant pretendents per a que s'ocupen d'ella per a tota la vida.
El que està transmitint és que les dones es tenen que casar per a no estar a soles i que l'home que val més, és aquell que és més romàntic i que li diu més paraules boniques.
Crec que la societat en la que vivim ha avançat molt, i ja no tenim aquestos pensaments tradicionals. De manera que els llibres que triem per als xiquets, tenen que plasmar pensaments i situacions de la societat actual que vivim ara. Que de contes tradicionals ja en tenim molts!
En cinqué lloc, l'època és medieval, és una època pasada de personatges que no els trobem en la societat d'ara. Els escenaris també són molt tradicionals: el castell del rei i la plaça major.
En sisé lloc, les il·lustracions són en blanc i negre i no estan elaborades, no són atractives. Encara que en aquesta edat té que predonimar el text envers de les il·lustracions, pense que deuria de tindre il·lustracions més atractives.
Però com que és una història tradicional, tampoc li pega dibuixos innovadors.
Després de totes aquestes raons, cal dir que l'únic aspecte del llibre que m'ha agradat ha sigut que l'estructura és clara i coherent i que hi ha un apartat on dona propostes d'escenificació en quant a decorat, música, vesuari, il·luminació i efectes especials.
En conclusió, el llibre per a mi és regular perqué conta una història tradicional i no el recomanaria per a les escoles ni per a que els xiquets el tingen a casa. Es podria fer una adaptació amb personatges més innovadors, amb escenaris més nous i atractius, ambs il·lustracions més elaborades i canviar la història per una més actual.
La meua valoració crítica del llibre després de fer l'anàlisi, és que el llibre no és adequat al cent per cent. El califique de REGULAR.
El llibre no en té tot mal, n'hi han aspectes que m'han paregut adequats i altres aspectes que m'han paregut inadequats. Per això el califique així.
En primer lloc, el llibre conta la història d'un rei que vol casar la seua filla amb el pretendent que li porte el millor vi.
No és un llibre adequat, ja que la ideologia que transmet són valors conservadors i tradicionals. No és un tema innovador ni ofereix diferents perspectives. Pense que aquest tema no interessa al lector. El que necessiten els xiquets són llibres amb temes que inciten a la reflexió. A l'edat de nou anys, els xiquets demanen temes més interessants i que tinguen valors de la societat actual.
En segon lloc, aquest llibre de teatre, està escrit en versos, es a dir, està barrejant teatre amb poesia. Pense que en aquestes edats, els xiquets haurien d'estudiar teatre i poesia per separat, i no fer-les una barretja de temes.
També hi apareixen noms de pobles valencians i gentilicis. Aquest fet pot fer que el xiquet no sapiga d'on provenen eixes paraules. Per tant, hi ha que saber geografia valenciana per a entendre alguns mots del text.
El fet que en les últimes pàgines hi haja una graella on aparega tres columnes segons el poble, la comarca i el gentilici, facilita més les coses al xiquet. Però de totes maneres si no es treballa aquest aspect amb el xiquet, li costarà entendre el text.
En tercer lloc, té una estructura coherent, estructurat en escenes. En total hi han onze escenes les quals estan molt bé estructurades. Aquest si que és un aspecte bo del llibre.
El final no és convincent, perquè la filla del rei es casa amb un trobador que el mateix dia que el coneix, s'enamora i vol casar-se amb ell de seguida. Pense que és el típic final dels contes tradicionals de princeses, així que és molt previsible.
En quart lloc, el narrador està en tercera persona i és un narrador observador. El lector no s'identifica amb ell.
Els personatges són plans. Hi ha el rei, un bufó, la filla del rei, els pretendents i el trobador. Tots són personatges estereotipats: el rei vol casar la seua filla per a que algú s'ocupe d'ella. Aquest fet hem recorda a la pel·lícula d' Aladdin, quan el pare de Jasmín li està trobant pretendents per a que s'ocupen d'ella per a tota la vida.
El que està transmitint és que les dones es tenen que casar per a no estar a soles i que l'home que val més, és aquell que és més romàntic i que li diu més paraules boniques.
Crec que la societat en la que vivim ha avançat molt, i ja no tenim aquestos pensaments tradicionals. De manera que els llibres que triem per als xiquets, tenen que plasmar pensaments i situacions de la societat actual que vivim ara. Que de contes tradicionals ja en tenim molts!
En cinqué lloc, l'època és medieval, és una època pasada de personatges que no els trobem en la societat d'ara. Els escenaris també són molt tradicionals: el castell del rei i la plaça major.
En sisé lloc, les il·lustracions són en blanc i negre i no estan elaborades, no són atractives. Encara que en aquesta edat té que predonimar el text envers de les il·lustracions, pense que deuria de tindre il·lustracions més atractives.
Però com que és una història tradicional, tampoc li pega dibuixos innovadors.
Després de totes aquestes raons, cal dir que l'únic aspecte del llibre que m'ha agradat ha sigut que l'estructura és clara i coherent i que hi ha un apartat on dona propostes d'escenificació en quant a decorat, música, vesuari, il·luminació i efectes especials.
En conclusió, el llibre per a mi és regular perqué conta una història tradicional i no el recomanaria per a les escoles ni per a que els xiquets el tingen a casa. Es podria fer una adaptació amb personatges més innovadors, amb escenaris més nous i atractius, ambs il·lustracions més elaborades i canviar la història per una més actual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario