RESSENYA: Narrativa

LES DENTS D'EN PACO PALMA

L'autora d'aquest llibre és Mercedes Pérez Sabbi i la il·lustradora és Renata Gallio.

L'editorial és OQO. L'any d'edició és 2006. Aquest llibre en té divuit pàgines.

El llibre és de tapa dura i d'edició gran. El gènere al que pertany és narrativa. L'edat adequada per a aquest llibre és: sis anys.

És un llibre original i és un llibre bo, per les següents raons:

En primer lloc, el llibre té un  tema original: conta la historia d'un personatge que es diu Paco Palma i és el carter del seu poble. Aquest personatge té dues dentadures, una blanca per pensar i altra de carbassa per menjar.

Aquest tema fa que el llibre siga divertit per als xiquets. En un principi pensava que no era un tema d'interès per als xiquets, però segons anava llegint, m'ha paregut molt divertit. Es pot ver la part humorística d'un carter.

En segon lloc, és original perquè conté una cançó cantada per el protagonista. La musicalitat és un bon recurs per al xiquets. Un altre recurs visual que podem trobar al llibre, són els diàlegs escrits amb negreta i amb lletres més grans que la resta de la narració. D'aquesta manera, el xiquet s'adonen que els personantges estan  parlant.

És un bon llibre perquè el llenguatge és comprensible i suscita emocions d'alegria com per exemple la risa i l'humor. Tot el que siga divertir per als xiquets resulta més atractiu per a ells.

En tercer lloc, el llibre és adequat, ja que segueix una estructura coherent. Primer es presenta al protagonista y la seua situació. Després es presenta un conflicte. De seguit es presenten les accions que transcorren i a la fi es soluciona el conflicte.

És original, perquè presenta un món de ficció quan Paco Palma comença a somniar amb menjar y es fa realitat el que somnia.

El conflicte crea expectació per als xiquets, ja que els conviden a la lectura. També els conviden a averiguar què passa amb aquest personatge que resulta molt graciós.

El final del llibre és convincent perquè com que del cel caugen crispetes, el protaginista  pot posar-se la dentadura de menjar i pot menjar aquestes crispetes.

Pense que el final és previsible, perqué quan es desperta del somni, més o menys la historia s'encamina cap al final. I els xiquets poden anar fent suposicions de com acabarà el llibre.

En quart lloc, el narrador està en tercera persona, és un narrador observador. El fet que fa que el llibre siga original és que encara que estiga contat en tercera persona, pot endinsar-te dins del personatge quan està sonmiant o quan està cantant la cançó, perquè el personatge protagonista crea empatia.

El protagonista y els demés personatges, són personatges plans. Son estereotips. Aquest fet pense que es bo, perquè els xiquet amb sis anys són molt petits i al llegir contes que es relacionen amb la seua realitat, li resultarà més fàcil d'entendre. 

Els únics dos personatges que parlen  són Rodamón i Paco Palma. La resta de personatges no parlen, és el narrador qui va narrant les accions. Aquest fet fa que el xiquet no tinga confusió amb tants personatges dialogant.

El protagonista genera empatia, ja que és un personatge molt simpàtic i les coses que li pasen, les sofreix el lector.

En cinqué lloc, les il·lustracions són atractives, són dibuixos molt elaborats amb molts detalls. Les il·lustracions trasnmeten sensacions. Els dibuixos capten l'essència del poble on transcorren els fets.

A més, creen personatges expressius amb trets únics.Els colors estan armonizats. És molt important que un conte continga bones il·lustracions, ja que criden l'atenció dels lectors petits i s'inserten més en la història.

Poden comentar molts aspectes del que estan veient en les il·lustracions i reflexionar que fan els personatges i donar lloc a la seua imaginació.

En les il·lustracions, podem treballar el vocabulari, l'observació i la relfexió amb els xiquets.

Els traços d'aquest llibre transmeten la intenció de divertir. Un llibre té que crear entusiasme i diversió en els xiquets per a que estiguen motivats i tingen ganes de llegir. Aquest llibre ho fa.

Són il·lustracions simbóliques perquè en totes elles es reflecteix l'estat d'ànim dels personatges.

La coberta del llibre atrau perquè hi ha el títol i un dibuix del protagonista molt caracteritzat. La grandaria de la lletra és adequada per a l'edat de sis anys.

Amb aquestes cinc raons, puc dir que el llibre "Les dents d'en Paco Palma" és un llibre bo per als xiquets. Té molts aspectes positius. El recomanaria per a treballar a la classe i també el recomanaria per a compar-lo de manera particular per als xiquets.