CONCLUSIÓ I VALORACIÓ DE L'ASSIGNATURA

Aquesta és l'última entrada del meu blog de l'assignatura de literatura catalana infantil.

En primer lloc, després d'haver donat l'assignatura i haver fet totes les pràctiques, puc dir que ha estat una assignatura que m'ha agradat bastant.

He après diverses coses, com per exemple: conèixer autors i les seves obres les quals no coneixia, he après què característiques tenen els llibres bons, he après els llibres més adequats per a cada etapa del nen. He après a fer una animació lectora. He afrontat la por escènica. He après maneres lúdiques de recitar un poema...etc.

A l'hora de fer les pràctiques, m'he trobat molt agust amb el meu grup de treball i m'he divertir fent-les.

En segon lloc, com a conclusió, aquesta assignatura era per a aconseguir crèdits per a la capacitació, però no a soles m'ha servit per a açò, perquè he après moltes coses. Ha sigut una experiència positiva en la meua estada en la universitat.

RESSENYA: Teatre

HISTÒRIA D'UN REI VELL QUE TENIA EL NAS VERMELL

L'autor del llibre és Josep L. Pitarch, l'il·lustrador és Roger Pitarch. L'editorial del llibre és Bromera i la colecció a la que pertany és MICALET TEATRE.

L'any de la primera edició va ser a 1996 i l'any de la segona edició va ser a 1999.

El llibre té seixanta-vuit pàgines. L'edat adequada per a aquest llibre és nou anys.

La meua valoració crítica del llibre després de fer l'anàlisi, és que el llibre no és adequat al cent per cent. El califique de REGULAR.

El llibre no en té tot mal, n'hi han aspectes que m'han paregut adequats i altres aspectes que m'han paregut inadequats. Per això el califique així.

En primer lloc, el llibre conta la història d'un rei que vol casar la seua filla amb el pretendent que li porte el millor vi.

No és un llibre adequat, ja que la ideologia que transmet són valors conservadors i tradicionals. No és un tema innovador ni ofereix diferents perspectives. Pense que aquest tema no interessa al lector. El que necessiten els xiquets són llibres amb temes que inciten a la reflexió. A l'edat de nou anys, els xiquets demanen temes més interessants i que tinguen valors de la societat actual.

En segon lloc, aquest llibre de teatre, està escrit en versos, es a dir, està barrejant teatre amb poesia. Pense que en aquestes edats, els xiquets haurien d'estudiar teatre i poesia per separat, i no fer-les una barretja de temes.

També hi apareixen noms de pobles valencians i gentilicis. Aquest fet pot fer que el xiquet no sapiga d'on provenen eixes paraules. Per tant, hi ha que saber geografia valenciana per a entendre alguns mots del text.

El fet que en les últimes pàgines hi haja una graella on aparega tres columnes segons el poble, la comarca i el gentilici, facilita més les coses al xiquet. Però de totes maneres si no es treballa aquest aspect amb el xiquet, li costarà entendre el text.

En tercer lloc, té una estructura coherent, estructurat en escenes. En total hi han onze escenes les quals estan molt bé estructurades. Aquest si que és un aspecte bo del llibre.

El final no és convincent, perquè la filla del rei es casa amb un trobador que el mateix dia que el coneix, s'enamora i vol casar-se amb ell de seguida.  Pense que és el típic final dels contes tradicionals de princeses, així que és molt previsible.

En quart lloc, el narrador està en tercera persona i és un narrador observador. El lector no s'identifica amb ell.

Els personatges són plans. Hi ha el rei, un bufó, la filla del rei, els pretendents i el trobador. Tots són personatges estereotipats: el rei vol casar la seua filla per a que algú s'ocupe d'ella. Aquest fet hem recorda a la pel·lícula d' Aladdin, quan el pare de Jasmín li està trobant pretendents per a que s'ocupen d'ella per a tota la vida. 

El que està transmitint és que les dones es tenen que casar per a no estar a soles i que l'home que val més, és aquell que és més romàntic i que li diu més paraules boniques. 

Crec que la societat en la que vivim ha avançat molt, i ja no tenim aquestos pensaments tradicionals. De manera que els llibres que triem per als xiquets, tenen que plasmar pensaments i situacions de la societat actual que vivim ara. Que de contes tradicionals ja en tenim molts!

En cinqué lloc, l'època és medieval, és una època pasada de personatges que no els trobem en la societat d'ara. Els escenaris també són molt tradicionals: el castell del rei i la plaça major. 

En sisé lloc, les il·lustracions són en blanc i negre i no estan elaborades, no són atractives. Encara que en aquesta edat té que predonimar el text envers de les il·lustracions, pense que deuria de tindre il·lustracions més atractives.
Però com que és una història tradicional, tampoc li pega dibuixos innovadors.

Després de totes aquestes raons, cal dir que l'únic aspecte del llibre que m'ha agradat ha sigut que l'estructura és clara i coherent i que  hi ha un apartat on dona propostes d'escenificació en quant a decorat, música, vesuari, il·luminació i efectes especials. 

En conclusió, el llibre per a mi és regular perqué conta una història tradicional i no el recomanaria per a les escoles ni per a que els xiquets el tingen a casa. Es podria fer una adaptació amb personatges més innovadors, amb escenaris més nous i atractius, ambs il·lustracions més elaborades i canviar la història per una més actual.

RESSENYA: Narrativa

LES DENTS D'EN PACO PALMA

L'autora d'aquest llibre és Mercedes Pérez Sabbi i la il·lustradora és Renata Gallio.

L'editorial és OQO. L'any d'edició és 2006. Aquest llibre en té divuit pàgines.

El llibre és de tapa dura i d'edició gran. El gènere al que pertany és narrativa. L'edat adequada per a aquest llibre és: sis anys.

És un llibre original i és un llibre bo, per les següents raons:

En primer lloc, el llibre té un  tema original: conta la historia d'un personatge que es diu Paco Palma i és el carter del seu poble. Aquest personatge té dues dentadures, una blanca per pensar i altra de carbassa per menjar.

Aquest tema fa que el llibre siga divertit per als xiquets. En un principi pensava que no era un tema d'interès per als xiquets, però segons anava llegint, m'ha paregut molt divertit. Es pot ver la part humorística d'un carter.

En segon lloc, és original perquè conté una cançó cantada per el protagonista. La musicalitat és un bon recurs per al xiquets. Un altre recurs visual que podem trobar al llibre, són els diàlegs escrits amb negreta i amb lletres més grans que la resta de la narració. D'aquesta manera, el xiquet s'adonen que els personantges estan  parlant.

És un bon llibre perquè el llenguatge és comprensible i suscita emocions d'alegria com per exemple la risa i l'humor. Tot el que siga divertir per als xiquets resulta més atractiu per a ells.

En tercer lloc, el llibre és adequat, ja que segueix una estructura coherent. Primer es presenta al protagonista y la seua situació. Després es presenta un conflicte. De seguit es presenten les accions que transcorren i a la fi es soluciona el conflicte.

És original, perquè presenta un món de ficció quan Paco Palma comença a somniar amb menjar y es fa realitat el que somnia.

El conflicte crea expectació per als xiquets, ja que els conviden a la lectura. També els conviden a averiguar què passa amb aquest personatge que resulta molt graciós.

El final del llibre és convincent perquè com que del cel caugen crispetes, el protaginista  pot posar-se la dentadura de menjar i pot menjar aquestes crispetes.

Pense que el final és previsible, perqué quan es desperta del somni, més o menys la historia s'encamina cap al final. I els xiquets poden anar fent suposicions de com acabarà el llibre.

En quart lloc, el narrador està en tercera persona, és un narrador observador. El fet que fa que el llibre siga original és que encara que estiga contat en tercera persona, pot endinsar-te dins del personatge quan està sonmiant o quan està cantant la cançó, perquè el personatge protagonista crea empatia.

El protagonista y els demés personatges, són personatges plans. Son estereotips. Aquest fet pense que es bo, perquè els xiquet amb sis anys són molt petits i al llegir contes que es relacionen amb la seua realitat, li resultarà més fàcil d'entendre. 

Els únics dos personatges que parlen  són Rodamón i Paco Palma. La resta de personatges no parlen, és el narrador qui va narrant les accions. Aquest fet fa que el xiquet no tinga confusió amb tants personatges dialogant.

El protagonista genera empatia, ja que és un personatge molt simpàtic i les coses que li pasen, les sofreix el lector.

En cinqué lloc, les il·lustracions són atractives, són dibuixos molt elaborats amb molts detalls. Les il·lustracions trasnmeten sensacions. Els dibuixos capten l'essència del poble on transcorren els fets.

A més, creen personatges expressius amb trets únics.Els colors estan armonizats. És molt important que un conte continga bones il·lustracions, ja que criden l'atenció dels lectors petits i s'inserten més en la història.

Poden comentar molts aspectes del que estan veient en les il·lustracions i reflexionar que fan els personatges i donar lloc a la seua imaginació.

En les il·lustracions, podem treballar el vocabulari, l'observació i la relfexió amb els xiquets.

Els traços d'aquest llibre transmeten la intenció de divertir. Un llibre té que crear entusiasme i diversió en els xiquets per a que estiguen motivats i tingen ganes de llegir. Aquest llibre ho fa.

Són il·lustracions simbóliques perquè en totes elles es reflecteix l'estat d'ànim dels personatges.

La coberta del llibre atrau perquè hi ha el títol i un dibuix del protagonista molt caracteritzat. La grandaria de la lletra és adequada per a l'edat de sis anys.

Amb aquestes cinc raons, puc dir que el llibre "Les dents d'en Paco Palma" és un llibre bo per als xiquets. Té molts aspectes positius. El recomanaria per a treballar a la classe i també el recomanaria per a compar-lo de manera particular per als xiquets.